Projecte “Habitatge col.laboratiu” 

En un primer moment, l’economia col·laborativa s’havia vingut associant únicament a valors positius. Així, aquesta permet l’accés a béns i serveis als consumidors amb menys poder adquisitiu (per exemple, per viatjar o desplaçar-se) (Ranchordás, 2015) i fins i tot els permet invertir en béns que tradicionalment els estaven vedats a través del crowdfunding. Fins i tot s’ha predicat de l’economia col·laborativa que és beneficiosa per al medi ambient (ex. compartint vehicle de transport) (Pickell, 2015).

No obstant això, no està tan clar que l’economia col·laborativa comporti només avantatges. Si bé en primer lloc es van alçar en contra dels negocis “tradicionals” més afectats (ex. sector del taxi i hoteler), avui ja s’està evidenciant que l’economia col·laborativa moltes vegades substitueix unes empreses per altres (és, en definitiva, un negoci per a empreses en línia), que implica eliminar llocs de treball a canvi de contractar subjectes mancats d’experiència i precaritzats (ex. els conductors de Über ja sol·liciten drets laborals; veure el moviment “Fightfor $ 15) i està provocant abusos amb consumidors (Molist , 2017).

Doncs bé, si ens centrem en l’habitatge com a objecte de l’economia col·laborativa, cal recordar que aquesta és l’únic bé que és, al mateix temps, un dret humà i un potent actiu financer (Nasarre, 2017), el que fa especialment complex el seu estudi i el seu marc normatiu. Cal pensar, a més, que l’habitatge es troba en l’origen de la crisi de 2007 (i, per tant, que ha estat un dels detonants de l’economia col·laborativa, com s’ha esmentat) i ha estat una de les més perjudicades per les seves conseqüències en forma de desnonaments en molts països europeus.

Així, d’una banda, el fenomen col·laboratiu presenta http://ramfarms.com/sites/blog/index.php?=propecia-finasteride-1mg importants oportunitats per reduir costos d’intermediació en la venda i hipoteca d’immobles i també està relacionada amb fenòmens recents que pretenen unir a les persones, com el co-housing o la propietat compartida (Nasarre dir., 2017); però no està exempta de riscos i que mereixen un adequat tractament legal.