Docència · Postgrau
Postgrau en Polítiques d’Habitatge.

1. Presentació
Una visió global de l’habitatge .
Atesa la naturalesa complexa del fet residencial i de les polítiques públiques relacionades, aquesta especialització comprèn les diferents fases del procés d’elaboració, execució, seguiment i avaluació de les polítiques d’habitatge i es planteja des d’un enfocament multidisciplinari que engloba tant els aspectes jurídics com els arquitectònics, els urbanístics, els socials, els tècnics i els econòmics.
S’aporta des d’aquest postgrau, doncs, la necessària la formació interdisciplinar dels òrgans de decisió i dels tècnics en matèria d’habitatge, tant de l’àmbit públic com privat, i no només des d’un aspecte, com s’estudien ordinàriament als graus universitaris les matèries relacionades amb l’habitatge. Això comportarà a curt termini importants avantatges socials i econòmics, doncs permetrà una millor solució en les polítiques públiques i en les actuacions sobre l’habitatge de la tensió existent entre l’habitatge com a actiu financer i l’habitatge com a dret humà.
Malgrat la creixent demanda de professionals experts en habitatge, a diferència d’altres països del centre i nord d’Europa, actualment no existeix ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya un programa universitari de postgrau en polítiques d’habitatge que abordi de forma holística i acadèmica aquesta matèria.
Testimonis
La seva experiència
2. Programa
Una formació flexible i pràctica.
La docència del postgrau serà virtual, i combinarà sessions síncrones (en directe, tot i que quedaran també gravades) amb sessions no síncrones de treball autònom de l’estudiant.
El Postgrau compta amb 4 Mòduls i un Treball de Fi de Postgrau. Els Mòduls es poden cursar de manera independent.
Es realitzaran tallers pràctics en format presencial al finalitzar cada mòdul.
Mòdul 1: El dret a l’habitatge: els aspectes jurídics de les polítiques d’habitatge
- El concepte d’habitatge. El dret a l’habitatge i el dret a la ciutat.
- Marc legislatiu i competencial de les polítiques d’habitatge a Espanya i Catalunya. La UE i els programes europeus en matèria d’habitatge
- El procés constructiu. Els vicis de la construcció.
- Les tinences de l’habitatge.
- La compra-venda i l’habitatge en propietat. La hipoteca i el mercat hipotecari.
- L’habitatge de lloguer. Els arrendaments urbans d’habitatge i els habitatges d’ús turístic.
- Les tinences intermèdies.
- L’habitatge col·laboratiu. Les cooperatives en règim de cessió d’ús.
- Fórmules jurídiques de foment de l’habitatge assequible: la cessió d’ús, el tanteig i retracte, el dret de superfície.
- El règim de propietat horitzontal.
- La normativa sobre accessibilitat universal i eficiència energètica.
- El règim dels professionals immobiliaris.
- Les patologies de l’habitatge: l’habitatge buit, els desnonaments, l’okupació, l’infrahabitatge i el sensellarisme.
- Habitatge i noves tecnologies.
- El règim tributari de l’habitatge.
- El règim jurídic dels habitatges amb protecció oficial: el lloguer, la compravenda i altres règims de tinença.
- Taller pràctic
Mòdul 2 : Habitatge social i assequible, ajudes directes i altres instruments de política d’habitatge
- La problemàtica de l’habitatge. Aspectes estructurals i sensellarisme.
- Col·lectius vulnerables.
- Les polítiques d’habitatge i l’Estat del benestar.
- El foment de l’habitatge social i assequible.
- Conceptes.
- Programes de promoció i captació.
- Finançament i qualitat constructiva.
- Adjudicació i diferents models de gestió del parc.
- La gestió social.
- Gestió i noves tecnologies.
- Les ajudes directes: al pagament de l’habitatge, de pobresa energètica, altres.
- Altres programes per fer front a l’emergència residencial.
- Qüestions d’igualtat i no discriminació.
- Taller pràctic
Mòdul 3: El dret a la ciutat: Les polítiques de rehabilitació i millora urbana
- Dret a la ciutat.
- La vulnerabilitat urbana.
- Salut i hàbitat.
- L’arquitectura dels habitatges.
- Instruments d’actuació en la ciutat construïda.
- La reforma i remodelació urbana.
- La millora urbana.
- Les lleis de barris (de l’any 2004 i del 2022).
- Les àrees d’atenció especial.
- L’habitatge al món rural.
- Polítiques de foment de la rehabilitació.
- Els diferents tipus d’intervenció de rehabilitació: funcional, l’energètica, l’accessibilitat i l’adaptabilitat.
- El finançament de la rehabilitació.
- Eficiència energètica en els habitatges.
- Finançament a través de la UE, projectes europeus
- Fons Next Generation.
- L’ecodisseny i l’economia circular a la rehabilitació d’habitatges.
- Taller pràctic
Mòdul 4: La planificació i avaluació de les polítiques d’habitatge
- La planificació en el procés d’elaboració de les polítiques d’habitatge
- Aspectes econòmics, territorials, temporals i demogràfics de la planificació de les polítiques d’habitatge
- Els plans locals, supralocals i metropolitans d’habitatge
- Els plans d’habitatge autonòmics i estatals
- El pla territorial sectorial d’habitatge
- La planificació urbanística i llurs instruments de política d’habitatge
- La planificació de la cooperació internacional en matèria d’habitatge
- L’avaluació de les polítiques d’habitatge: tipus d’avaluacions, metodologies, i conseqüències.
- Taller pràctic
Treball Fi de Postgrau
Analitzar i desenvolupar projectes de recerca quantitatius i qualitatius en temàtiques relacionades amb les polítiques d’habitatge, en qualsevol de les disciplines estudiades en els 4 mòduls anteriors.
3. Treballs de fi de Postgrau
Els millors treballs del postgrau.
En aquest apartat podeu trobar els treballs de fi de Postgrau amb les millors qualificacions.
Edició 2020-21
- Análisis de las limitaciones y potencialidades de la Red de mediación para el alquiler social de Cataluña. Autor: J. Joan Rodríguez Salinas
- La Llei 11/2020 de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge i l’efecte a Sant Feliu de Guíxols. Autora: Núria Solé Lohan
- L’habitatge a l’Alt Pirineu i Aran. La innovació i la cooperació com a factors claus per a desenvolupar polítiques d’habitatge al món rural. Autora: Sílvia Rodríguez Busqué
- El fracaso de las políticas públicas contra la ocupación ilegal en España. Autora: Anna Martín Delaney
- La evolución del derecho a la vivienda en Andorra a través de sus políticas públicas: un análisis de los modelos de gestión de vivienda social. Autora: Cristina Fernández González
- Rehabilitació per renda i masoveria urbana a la Borsa d’habitatge de l’Ajuntament de Mollerussa. Autora: Eva M. Millán Calero
- El (buen) uso de la vivienda social. Inquilinos y vivienda social: análisis cualitativo de las conductas de las familias. Autora: Miriam Villoria Mombiela
- Propuesta normativa en materia de habitabilidad para la Comunidad de Madrid. Autora: Ana Duque Asens
- El programa de remodelació de barris i regeneració de barris en relació amb els principis d’assequibilitat, estabilitat i accessibilitat que integren el dret a un habitatge digne i adequat. Autora: Carme Tintoré Rigol
Edició 2021-22
- Los jóvenes y la precarización del acceso a la vivienda: el fenómeno de las viviendas compartidas. Autora: Mari Carmen Jiménez Ruiz
- La viviendas en propiedad para las personas vulnerables. Autora: Rocío Carbajal Fernández
- La necesidad de una formación integral para los profesionales de la vivienda. Autora: Meritxell Hidalgo Cugat
- El foment del lloguer social a escala local: el cas de Sitges en el desenvolupament del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge. Autora: Júlia Vigó Pascual
- Los desahucios y la exclusión residencial en España: el caso concreto del distrito de Sants-Montjuïc. Autora: Montse Tro Andreu
Edició 2023-24
- L’assequibilitat en circumstàncies d’exclusió residencial a Catalunya. Autora: Maira Costa Casas
- Creació, organització funcional i planificació d’objectius de la nova Àrea d’Habitatge de l’Ajuntament de Palafrugell. Autor: Estèfan Garcia Moreno
- Anàlisi comparativa de les activitats que duen a terme els observatoris d’habitatge plurimunicipals i regionals a Espanya i França. Autor: Miquel Buch Clermont
- Anàlisi dels factors que condicionen el sorgiment i declivi del moviment veïnal. Autora: Gemma Sáez Mazariegos
- Autoevaluación de “calidad espacial” para la mejora del parque de viviendas en la ciudad de Madrid. Autora: María Isabel Muñoz Parrilla
- Análisis de la detección y el abordaje del uso anómalo de la vivienda en el ámbito municipal. Autora: Eva Gallego Caurel
- Proyecto masoveria urbana en Santa Coloma de Gramenet ¿Es una fórmula viable la masoveria urbana para ampliar el parque de vivienda asequible? Autor: Javier de la Torre Marco
- El impacto de la normativa de vivienda en el trabajo social en el ámbito de la Administración local. Propuesta de informe social residencial. Autora: Rut Martínez Hernández
- La masoveria urbana en el procés del dret de tempteig i retracte. Autora: Elisenda Fontova Guri
- Género, vivienda y desigualdad social. Autor: Youcef Benmazouz Benbelaiche
- L’exclusió residencial i la població immigrada. Autora: Susanna Matencio Peralba
4. Sortides professionals
Noves foportunitats professionals.
- Àmbits de la política territorial i d’habitatge de l’Administració Pública
- Tercer sector dedicat a l’habitatge
- Assessorament legal en matèria d’habitatge
- Assessorament tècnic en matèria d’habitatge
- Assessorament habitacional i urbà
- Recerca especialitzada en temes d’habitatge i ciutat
- A empreses públiques i privades dedicades a l’habitatge
5. Informació i contacte
Resol els teus dubtes.
Persona de contacte: Sra. Rosa Pérez. Telf. 977 779 965. Correu electrònic: rosa.perez@fundacio.urv.cat
6. Direcció del curs
Un equip docent d’excel·lència.
Jordi Bosch Meda

És doctor arquitecte, diplomat en Gestió i Administració Pública, i llicenciat en Ciències Polítiques. Expert en polítiques d’habitatge, urbanisme, i sistemes residencials, ha publicat en aquests temes deu llibres i més de quaranta articles i capítols de llibres. Ha estat investigador postdoctoral al Centre for Housing Policy de la Universitat de York (Anglaterra, 2008-2010), i a la Shizuoka University of Art and Culture (Japó 2013-2014). Entre els premis rebuts, cal destacar el Premi Luciano Parejo sobre ordenació territorial i urbana (2017), el Premi Nacional d’Urbanisme Ricardo Santos (menció especial) (2012), el Premi de divulgació científica Humbert Torres (2011), el Premi Tesis Doctorals del CTESC (2n Premi) (2006), el Premi Ángel Ballesteros (menció especial) (2006), el Premi Rogeli Duocastella (2005), el Premi Agrupació Mutua (2004), el Premi Carlos Pi i Sunyer (2004), i el Premi Joves Arquitectes (2000 i 2004). Actualment és col·laborador docent a la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Josep Casas Miralles

És arquitecte (2001), màster en Gestió i Valoració Urbana (2014) postgrau d’Urbanisme (2009), postgrau d’Anàlisi de viabilitat d’Operacions Immobiliàries (2005). En l’àmbit privat va desenvolupar múltiples projectes d’obra nova i de rehabilitació d’habitatges. En el sector públic té més de divuit anys d’experiència en el camp del disseny i de la gestió de polítiques d’habitatge, d’arquitectura i de millora urbana, des de diferents llocs de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya. Actualment és Subdirector general d’Habitatge i és responsable de la supervisió, redacció i coordinació del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, dels Plans estatals d’habitatge, de la gestió de la Llei de barris i viles així com de la recerca i desenvolupament de projectes finançats per la Unió Europea en matèria d’habitatge. És col·laborador docent en diferents màsters i postgraus, ha participat com a ponent en nombroses conferències i seminaris en l’àmbit nacional i internacional, tant acadèmics com professionals i és co-redactor d’articles sobre polítiques d’habitatge. Entre d’altres, ha estat Membre de l’equip de redacció de la Llei de l’Arquitectura catalana (2014); del grup de treball la Llei de Territori i Polítiques d’Habitatge (2015); de l’equip de redacció del document d’objectius de l’Agenda Urbana de Catalunya (2017), del Grup de treball sobre temes normatius d’urbanisme i territori (2017) i membre de l’Assemblea Urbana de Catalunya (des del 2019) impulsats pel Departament de Territori i Sostenibilitat. També és vocal tècnic del Jurat d’Expropiació de Catalunya en les seccions de Barcelona i Girona, i vocal expert en matèria d’habitatge de les Comissions Territorials d’Urbanisme de Catalunya.
Dr. Héctor Simón Moreno

És doctor en Dret amb menció europea i actualment és professor agregat de Dret Civil a la Universitat Rovira i Virgili i director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge. És autor de més de 70 articles científics i capítols de llibres, així com de tres llibres sobre drets reals i hipoteques (l’últim sobre hipoteca inversa, Tirant lo Blanch, 2018). Ha participat en més de 50 conferències i esdeveniments científics en diversos països europeus. Ha fet estades de recerca en diverses universitats i centres d’investigació europeus com la Universitat d’Oxford, la Universitat de Birmingham, l’Associació de Bancs Hipotecaris Alemanys i el Centre for Housing Law, Rights and Policy de la Universitat Nacional d’Irlanda, Galway. Ha participat en diversos projectes d’investigació en habitatge a nivell nacional i europeu sobre lloguers, adquisició transfronterera de béns immobles, economia col·laborativa i “tokenització”, ha liderat 2 projectes sobre hipoteques inverses (2015) i arrendaments urbans a Catalunya (2017) i lidera un sobre arrendaments urbans (2023). Pertany a la Xarxa de beques Leonardo de la Fundació BBVA, ha format part del Grup de Treball sobre la prescripció adquisitiva de béns immobles de la xarxa europea Common Core of European Private Law i és un dels coordinadors del Southern European Housing Working Group de la Xarxa Europea European Network for Housing Research (ENHR). Els seus principals camps de recerca són els drets reals, el dret contractual, els drets humans, l’habitatge i el dret hipotecari.
Dra. Núria Lambea Llop

És doctora cum laude en Dret amb menció internacional i Premi extraordinari (2020), Màster en Dret de l’Empresa i de la Contractació (2014, millor expedient acadèmic) i llicenciada en Dret (2013), els tres per la Universitat Rovira i Virgili. Actualment és Sots-directora de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora postdoctoral en la mateixa, així com co-directora del Postgrau en Polítiques d’Habitatge de la Fundació URV, on també imparteix docència. És també docent al Curs Agent Immobiliari i Gestió de la Propietat (Fundació URV), al Màster en Dret de l’Empresa i de la Contractació, al Grau de Dret i als Dobles Graus de Dret i Relacions Laborals i ADE i Dret de la URV. Investigadora en 9 projectes competitius a nivell nacional i 3 a nivell internacional, en matèria de polítiques d’habitatge, habitatge social i assequible, habitatge col·laboratiu, tinences en l’habitatge i gestió de l’habitatge. En el marc de la seva recerca, ha publicat 1 llibre, 17 articles i capítols de llibre, i realitzat més de 40 ponències i comunicacions en 12 països. Ha realitzat tres estades de recerca a la TU Delft (Països Baixos, 2014), a la Universitat de Birmingham (Regne Unit, 2017) i a la NUI Galway (Irlanda, 2018). Ha format part de l’equip redactor d’informes científics per a diferents organismes públics i ha contribuït en l’elaboració de plans municipals d’habitatge. Representant de la Càtedra UNESCO d’Habitatge URV en la Xarxa d’atenció integral a les persones sense llar de Tarragona i en el Consell Municipal de l’Habitatge de Reus; també col·labora periòdicament amb diferents mitjans de comunicació. Les seves línies de recerca principals són les polítiques d’habitatge, l’habitatge social i assequible, les tinences intermèdies, el sensellarisme i els pisos turístics.
7. Sobre la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili
Coneixement i recerca en habitatge .
La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (https://housing.urv.cat/) és la primera al món del seu tipus i és soci de Nacions Unides per a implementar la seva Nova Agenda Urbana. Acull els treballs elaborats els darrers 25 anys d’investigadors interdisciplinaris i compta amb 12 socis públics i privats. La Càtedra ha impulsat l’elaboració de 6 normes sobre habitatge, ha assessorat entitats públiques i privades i lidera o ha participat 35 projectes de recerca competitius nacionals i internacionals, compta amb 15 investigadors i ha format en habitatge a més de 12.000 professionals. La seva recerca ha impactat en més de 47 milions de persones. Des del 2013, els investigadors de la Càtedra han publicat 291 treballs a 16 països i han impartit 485 conferències a d’altres 35.
La seva recerca cobreix tots els àmbits de l’habitatge i del dret de l’habitatge, desde el sensellarisme fins el mercat hipotecari, passant per le tinences de l’habitatge (propietat, lloguer, tinences intermèdies), l’organizació de l’habitatge (propietat horitzontal, cooperativisme), el seu finançament (hipoteca), l’habitatge com a dret humà, habitatge i noves tecnologies, habitatge col.laboratiu, professionals immobiliaris, habitatge social i drets del consumidors.

Amb la col·laboració de









