Docència · Postgrau

Postgrau en Polítiques d’Habitatge.

1. Presentació

Una visió global de l’habitatge .

Atesa la naturalesa complexa del fet residencial i de les polítiques públiques relacionades, aquesta especialització comprèn les diferents fases del procés d’elaboració, execució, seguiment i avaluació de les polítiques d’habitatge i es planteja des d’un enfocament multidisciplinari que engloba tant els aspectes jurídics com els arquitectònics, els urbanístics, els socials, els tècnics i els econòmics.

S’aporta des d’aquest postgrau, doncs, la necessària la formació interdisciplinar dels òrgans de decisió i dels tècnics en matèria d’habitatge, tant de l’àmbit públic com privat, i no només des d’un aspecte, com s’estudien ordinàriament als graus universitaris les matèries relacionades amb l’habitatge. Això comportarà a curt termini importants avantatges socials i econòmics, doncs permetrà una millor solució en les polítiques públiques i en les actuacions sobre l’habitatge de la tensió existent entre l’habitatge com a actiu financer i l’habitatge com a dret humà.

Malgrat la creixent demanda de professionals experts en habitatge, a diferència d’altres països del centre i nord d’Europa, actualment no existeix ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya un programa universitari de postgrau en polítiques d’habitatge que abordi de forma holística i acadèmica aquesta matèria.

Testimonis

La seva experiència

Júlia Vigó Pascual

Tercera Tinent d’Alcaldessa, Regidora de Drets Socials, Ciutadania i Igualtat i Regidora d’Habitatge, Ajuntament de Sitges (2019-2023)

“Des que he tingut contacte professional amb l’habitatge que tenia ganes de saber-ne més. És per això que, després de fer una breu recerca de les possibilitats de formació que hi havia, de seguida vaig optar pel Postgrau de Polítiques d’Habitatge de la URV. En primer lloc, perquè reunia els elements que més m’interessaven: es tracta d’un postgrau pròpiament de l’àmbit de l’habitatge que barreja bona part de les seves diverses vessants, fet que et permet agafar una perspectiva àmplia de la seva complexitat i de les múltiples maneres d’entendre’l i d’estudiar-lo. Això es veu reflectit no només en la temàtica de cada mòdul, sinó també amb el personal docent, que és molt divers. En segon lloc, vaig decidir-me a cursar aquest postgrau per una qüestió logística: és en línia; i això em va facilitar molt poder-lo seguir. Tot i així, també vam tenir oportunitat de fer alguns tallers presencials, fet que també agraeixo tant pel que fa la relació amb les companyes i el professorat, com per la vessant més vivencial dels projectes i propostes que vam visitar. Després de cursar-lo i, de fet, també durant el curs, ja vaig tenir possibilitat d’anar traspassant coneixements a l’àmbit professional, sobretot per posar en context els diversos conceptes i per descobrir i aplicar noves eines. Penso que és una bona manera de fer una primera incursió en profunditat en la qüestió de l’habitatge (i, a partir d’aquí, probablement, quedar-t’hi enganxada!). Cal, però, poder-li dedicar temps.”

Alba Ibarro Cerdan

Tècnica Servei de l’Habitatge – Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori

“Vaig cursar el postgrau fa dos anys per tal de poder adquirir més coneixements relacionats amb la meva feina. El postgrau em va aportar una visió transversal sobre reptes que formen part del meu dia a dia i em va capacitar amb diferents recursos i eines per a l’aplicació i impuls de polítiques d’habitatge.”

Ana Hernández Chamorro

Arquitecta – Docent i investigadora associada a la Technical University of Munich (Institute of Energy Efficient and Sustainable Design and Building)

“Una visió molt diversa i enriquidora de les polítiques d’habitatge amb ponències d’excel·lent qualitat. Les sortides de cada mòdul, les possibilitats de participació i el gran suport docent al treball pràctic ajuden l’alumnat a créixer professionalment en aquest camp d’estudis relativament nou. Altament recomanable.”

Susana Adán Gómez

Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

“Quan vaig optar per fer aquest Postgrau m’imaginava que estaria eminentment orientat a arquitectes i… res més lluny de la realitat.
Es tracta d’un espai que convida a la reflexió, des d’un punt de vista pluridisciplinar sobre l’àmbit de l’habitatge; un enclavament, on es barregen coneixements teòrics amb exemples reals, i un programa ben estructurat, on s’aborden qüestions diverses que esdevenen un tot: reptes, entorn, escala humana, realitat funcional, qualitat, innovació, economia, sociologia, dret,… són tractats de manera transversal.
Nivell excel·lent del professorat i dels directors, tots ells referents en el món de l’habitatge.
El Postgrau ha superat les meves expectatives. Molt recomanable per a aquells professionals i estudiants que cerquin una visió global de les polítiques d’habitatge al nostre país i arreu d’Europa.”

Ana Duque Asens

Arquitecta especialitzada en habitatge protegit en la Comunitat de Madrid

“La meva idea era formar-me en temes d’habitatge perquè la meva labor d’arquitecta en promoció d’habitatge protegit tingués una base més sòlida i aquest postgrau va superar totes les meves expectatives. Un temari interessantíssim amb multitud d’enfocaments, diferents ponents experts en cada matèria que transmetien el seu entusiasme i uns companys insuperables van fer possible un curs molt amè que a més d’aportar-te una visió molt completa, global i transversal sobre les polítiques d’habitatge a Espanya i a Europa, et permet reflexionar, debatre i investigar sobre aquells aspectes que més t’interessen per a la teva carrera professional. Ho recomano encaridament perquè a més és flexible gràcies a les classes gravades i perfectament compaginable amb el treball.”

Joan Rodríguez Salinas

Cap del Servei d’Habitatge del Consell Comarcal de l’Alt Penedès Psicòleg i educador social Postgraduat en Polítiques d’Habitatge Tècnic en consum

“Recomanaria (el Postgrau), ja que existeixen poques formacions de postgrau en aquest àmbit tant complexa i perquè permet obtenir o reforçar la formació de cada persona. Tanmateix, el Postgrau aporta una visió europea de les polítiques d’habitatge totalment imprescindible per tenir una visió global i comparada. Malgrat la intensitat de la formació, el fet de ser a distància facilita la assistència a les sessions.”

“(Quant als docents), la gran majoria són grans coneixedors del seu àmbit de coneixement, especialistes, que en els diferents àmbits han desenvolupat estudis acadèmics, investigacions o actuacions. La coordinació entre els docents principals també és un aspecte a destacar, ja que va ajudar a un desenvolupament coherent del programa de la formació”

(Retalls del testimoni del Joan Rodríguez, que podeu trobar en la seva totalitat a continuació)

Què et va cridar l’atenció del programa?

Era un postgrau que per primer cop es feia a nivell universitari i a més a més sota el paraigües de la Càtedra, la qual coneixia amb anterioritat i que és un dels referents més importants en l’àmbit de l’habitatge. El fet de que fos a distància va ser també molt interessant perquè em facilitava participar-hi.

Què t’ha semblat el temari?

Els seus continguts feien un recorregut sistematitzat de la majoria d’aspectes que es tracten en el dia a dia de les actuacions derivades de les polítiques d’habitatge. Per tant encaixava amb els meus interessos i em donava la possibilitat de tenir una acreditació acadèmica a la meva experiència i em permetria obrir la porta a la formació de tercer grau.

Punts forts del Programa

El desenvolupament sistemàtic i teòric dels diferents continguts. De fet, per mi, un dels punts forts van estar les sessions teòriques, les que feien reflexionar sobre diferents qüestions. L’àmbit de les polítiques de l’habitatge és complexa i canviant. La aparició constant de noves necessitats i demandes fa que sigui necessari tenir un fons teòric que ajudi a l’avaluació, millora i creació de les actuacions que es porten a terme.

Per mi, un altre dels punts forts va estar el fet d’haver de desenvolupar un treball de final de postgrau. Un treball per al qual s’exigeix molt i obliga a un gran esforç de sistematització, però permet aprofundir en algun aspecte concret de les polítiques d’habitatge i fer aportacions en el camp.

Què destacaries dels docents?

La gran majoria són grans coneixedors del seu àmbit de coneixement, especialistes, que en els diferents àmbits han desenvolupat estudis acadèmics, investigacions o actuacions. La coordinació entre els docents principals també és un aspecte a destacar, ja que va ajudar a un desenvolupament coherent del programa de la formació.

Els coneixements adquirits en el programa t’han servit en l’àmbit professional?

L’àmbit de les polítiques de l’habitatge és molt ampli però en el meu cas, un alt percentatge dels continguts estava connectat amb la meves responsabilitats professionals actuals.

Recomanaries aquest programa?

Sí que el recomanaria, ja que existeixen poques formacions de postgrau en aquest àmbit tant complexa i perquè permet obtenir o reforçar la formació de cada persona. Tanmateix, el Postgrau aporta una visió europea de les polítiques d’habitatge totalment imprescindible per tenir una visió global i comparada. Malgrat la intensitat de la formació, el fet de ser a distància facilita la assistència a les sessions.

2. Programa

Una formació flexible i pràctica.

La docència del postgrau serà virtual, i combinarà sessions síncrones (en directe, tot i que quedaran també gravades) amb sessions no síncrones de treball autònom de l’estudiant.

El Postgrau compta amb 4 Mòduls i un Treball de Fi de Postgrau. Els Mòduls es poden cursar de manera independent.

Es realitzaran tallers pràctics en format presencial al finalitzar cada mòdul.

Mòdul 1: El dret a l’habitatge: els aspectes jurídics de les polítiques d’habitatge

El concepte d’habitatge. El dret a l’habitatge i el dret a la ciutat.
Marc legislatiu i competencial de les polítiques d’habitatge a Espanya i Catalunya. La UE i els programes europeus en matèria d’habitatge
El procés constructiu. Els vicis de la construcció.
Les tinences de l’habitatge.
- La compra-venda i l’habitatge en propietat. La hipoteca i el mercat hipotecari.
- L’habitatge de lloguer. Els arrendaments urbans d’habitatge i els habitatges d’ús turístic.
- Les tinences intermèdies.
- L’habitatge col·laboratiu. Les cooperatives en règim de cessió d’ús.
- Fórmules jurídiques de foment de l’habitatge assequible: la cessió d’ús, el tanteig i retracte, el dret de superfície.
- El règim de propietat horitzontal.
La normativa sobre accessibilitat universal i eficiència energètica.
El règim dels professionals immobiliaris.
Les patologies de l’habitatge: l’habitatge buit, els desnonaments, l’okupació, l’infrahabitatge i el sensellarisme.
Habitatge i noves tecnologies.
El règim tributari de l’habitatge.
El règim jurídic dels habitatges amb protecció oficial: el lloguer, la compravenda i altres règims de tinença.
Taller pràctic

Mòdul 2 : Habitatge social i assequible, ajudes directes i altres instruments de política d’habitatge

La problemàtica de l’habitatge. Aspectes estructurals i sensellarisme.
Col·lectius vulnerables.
Les polítiques d’habitatge i l’Estat del benestar.
El foment de l’habitatge social i assequible.
- Conceptes.
- Programes de promoció i captació.
- Finançament i qualitat constructiva.
- Adjudicació i diferents models de gestió del parc.
- La gestió social.
- Gestió i noves tecnologies.
Les ajudes directes: al pagament de l’habitatge, de pobresa energètica, altres.
Altres programes per fer front a l’emergència residencial.
Qüestions d’igualtat i no discriminació.
Taller pràctic

Mòdul 3: El dret a la ciutat: Les polítiques de rehabilitació i millora urbana

Dret a la ciutat.
- La vulnerabilitat urbana.
- Salut i hàbitat.
L’arquitectura dels habitatges.
Instruments d’actuació en la ciutat construïda.
- La reforma i remodelació urbana.
- La millora urbana.
  - Les lleis de barris (de l’any 2004 i del 2022).
  - Les àrees d’atenció especial.
L’habitatge al món rural.
Polítiques de foment de la rehabilitació.
- Els diferents tipus d’intervenció de rehabilitació: funcional, l’energètica, l’accessibilitat i l’adaptabilitat.
- El finançament de la rehabilitació.
Eficiència energètica en els habitatges.
- Finançament a través de la UE, projectes europeus
- Fons Next Generation.
L’ecodisseny i l’economia circular a la rehabilitació d’habitatges.
Taller pràctic

Mòdul 4: La planificació i avaluació de les polítiques d’habitatge

La planificació en el procés d’elaboració de les polítiques d’habitatge
Aspectes econòmics, territorials, temporals i demogràfics de la planificació de les polítiques d’habitatge
Els plans locals, supralocals i metropolitans d’habitatge
Els plans d’habitatge autonòmics i estatals
El pla territorial sectorial d’habitatge
La planificació urbanística i llurs instruments de política d’habitatge
La planificació de la cooperació internacional en matèria d’habitatge
L’avaluació de les polítiques d’habitatge: tipus d’avaluacions, metodologies, i conseqüències.
Taller pràctic

Treball Fi de Postgrau

Analitzar i desenvolupar projectes de recerca quantitatius i qualitatius en temàtiques relacionades amb les polítiques d’habitatge, en qualsevol de les disciplines estudiades en els 4 mòduls anteriors.

3. Treballs de fi de Postgrau

Els millors treballs del postgrau.

En aquest apartat podeu trobar els treballs de fi de Postgrau amb les millors qualificacions.

4. Sortides professionals

Noves oportunitats professionals.

Àmbits de la política territorial i d’habitatge de l’Administració Pública
Tercer sector dedicat a l’habitatge
Assessorament legal en matèria d’habitatge
Assessorament tècnic en matèria d’habitatge
Assessorament habitacional i urbà
Recerca especialitzada en temes d’habitatge i ciutat
A empreses públiques i privades dedicades a l’habitatge

5. Informació i contacte

Resol els teus dubtes.

Persona de contacte: Sra. Rosa Pérez. Telf. 977 779 965. Correu electrònic: rosa.perez@fundacio.urv.cat

6. Direcció del curs

Un equip docent d’excel·lència.

Jordi Bosch Meda

És doctor arquitecte, diplomat en Gestió i Administració Pública, i llicenciat en Ciències Polítiques. Expert en polítiques d’habitatge, urbanisme, i sistemes residencials, ha publicat en aquests temes deu llibres i més de quaranta articles i capítols de llibres. Ha estat investigador postdoctoral al Centre for Housing Policy de la Universitat de York (Anglaterra, 2008-2010), i a la Shizuoka University of Art and Culture (Japó 2013-2014). Entre els premis rebuts, cal destacar el Premi Luciano Parejo sobre ordenació territorial i urbana (2017), el Premi Nacional d’Urbanisme Ricardo Santos (menció especial) (2012), el Premi de divulgació científica Humbert Torres (2011), el Premi Tesis Doctorals del CTESC (2n Premi) (2006), el Premi Ángel Ballesteros (menció especial) (2006), el Premi Rogeli Duocastella (2005), el Premi Agrupació Mutua (2004), el Premi Carlos Pi i Sunyer (2004), i el Premi Joves Arquitectes (2000 i 2004). Actualment és col·laborador docent a la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Josep Casas Miralles

És arquitecte (2001), màster en Gestió i Valoració Urbana (2014) postgrau d’Urbanisme (2009), postgrau d’Anàlisi de viabilitat d’Operacions Immobiliàries (2005). En l’àmbit privat va desenvolupar múltiples projectes d’obra nova i de rehabilitació d’habitatges. En el sector públic té més de divuit anys d’experiència en el camp del disseny i de la gestió de polítiques d’habitatge, d’arquitectura i de millora urbana, des de diferents llocs de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya. Actualment és Subdirector general d’Habitatge i és responsable de la supervisió, redacció i coordinació del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, dels Plans estatals d’habitatge, de la gestió de la Llei de barris i viles així com de la recerca i desenvolupament de projectes finançats per la Unió Europea en matèria d’habitatge. És col·laborador docent en diferents màsters i postgraus, ha participat com a ponent en nombroses conferències i seminaris en l’àmbit nacional i internacional, tant acadèmics com professionals i és co-redactor d’articles sobre polítiques d’habitatge. Entre d’altres, ha estat Membre de l’equip de redacció de la Llei de l’Arquitectura catalana (2014); del grup de treball la Llei de Territori i Polítiques d’Habitatge (2015); de l’equip de redacció del document d’objectius de l’Agenda Urbana de Catalunya (2017), del Grup de treball sobre temes normatius d’urbanisme i territori (2017) i membre de l’Assemblea Urbana de Catalunya (des del 2019) impulsats pel Departament de Territori i Sostenibilitat. També és vocal tècnic del Jurat d’Expropiació de Catalunya en les seccions de Barcelona i Girona, i vocal expert en matèria d’habitatge de les Comissions Territorials d’Urbanisme de Catalunya.

Dr. Héctor Simón Moreno

És doctor en Dret amb menció europea i actualment és professor agregat de Dret Civil a la Universitat Rovira i Virgili i director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge. És autor de més de 70 articles científics i capítols de llibres, així com de tres llibres sobre drets reals i hipoteques (l’últim sobre hipoteca inversa, Tirant lo Blanch, 2018). Ha participat en més de 50 conferències i esdeveniments científics en diversos països europeus. Ha fet estades de recerca en diverses universitats i centres d’investigació europeus com la Universitat d’Oxford, la Universitat de Birmingham, l’Associació de Bancs Hipotecaris Alemanys i el Centre for Housing Law, Rights and Policy de la Universitat Nacional d’Irlanda, Galway. Ha participat en diversos projectes d’investigació en habitatge a nivell nacional i europeu sobre lloguers, adquisició transfronterera de béns immobles, economia col·laborativa i “tokenització”, ha liderat 2 projectes sobre hipoteques inverses (2015) i arrendaments urbans a Catalunya (2017) i lidera un sobre arrendaments urbans (2023). Pertany a la Xarxa de beques Leonardo de la Fundació BBVA, ha format part del Grup de Treball sobre la prescripció adquisitiva de béns immobles de la xarxa europea Common Core of European Private Law i és un dels coordinadors del Southern European Housing Working Group de la Xarxa Europea European Network for Housing Research (ENHR). Els seus principals camps de recerca són els drets reals, el dret contractual, els drets humans, l’habitatge i el dret hipotecari.

Dra. Núria Lambea Llop

És doctora cum laude en Dret amb menció internacional i Premi extraordinari (2020), Màster en Dret de l’Empresa i de la Contractació (2014, millor expedient acadèmic) i llicenciada en Dret (2013), els tres per la Universitat Rovira i Virgili. Actualment és Sots-directora de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora postdoctoral en la mateixa, així com co-directora del Postgrau en Polítiques d’Habitatge de la Fundació URV, on també imparteix docència. És també docent al Curs Agent Immobiliari i Gestió de la Propietat (Fundació URV), al Màster en Dret de l’Empresa i de la Contractació, al Grau de Dret i als Dobles Graus de Dret i Relacions Laborals i ADE i Dret de la URV. Investigadora en 9 projectes competitius a nivell nacional i 3 a nivell internacional, en matèria de polítiques d’habitatge, habitatge social i assequible, habitatge col·laboratiu, tinences en l’habitatge i gestió de l’habitatge. En el marc de la seva recerca, ha publicat 1 llibre, 17 articles i capítols de llibre, i realitzat més de 40 ponències i comunicacions en 12 països. Ha realitzat tres estades de recerca a la TU Delft (Països Baixos, 2014), a la Universitat de Birmingham (Regne Unit, 2017) i a la NUI Galway (Irlanda, 2018). Ha format part de l’equip redactor d’informes científics per a diferents organismes públics i ha contribuït en l’elaboració de plans municipals d’habitatge. Representant de la Càtedra UNESCO d’Habitatge URV en la Xarxa d’atenció integral a les persones sense llar de Tarragona i en el Consell Municipal de l’Habitatge de Reus; també col·labora periòdicament amb diferents mitjans de comunicació. Les seves línies de recerca principals són les polítiques d’habitatge, l’habitatge social i assequible, les tinences intermèdies, el sensellarisme i els pisos turístics.

7. Sobre la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili

Coneixement i recerca en habitatge .

La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (https://housing.urv.cat/) és la primera al món del seu tipus i és soci de Nacions Unides per a implementar la seva Nova Agenda Urbana. Acull els treballs elaborats els darrers 25 anys d’investigadors interdisciplinaris i compta amb 12 socis públics i privats. La Càtedra ha impulsat l’elaboració de 6 normes sobre habitatge, ha assessorat entitats públiques i privades i lidera o ha participat 35 projectes de recerca competitius nacionals i internacionals, compta amb 15 investigadors i ha format en habitatge a més de 12.000 professionals. La seva recerca ha impactat en més de 47 milions de persones. Des del 2013, els investigadors de la Càtedra han publicat 291 treballs a 16 països i han impartit 485 conferències a d’altres 35.

La seva recerca cobreix tots els àmbits de l’habitatge i del dret de l’habitatge, desde el sensellarisme fins el mercat hipotecari, passant per le tinences de l’habitatge (propietat, lloguer, tinences intermèdies), l’organizació de l’habitatge (propietat horitzontal, cooperativisme), el seu finançament (hipoteca), l’habitatge com a dret humà, habitatge i noves tecnologies, habitatge col.laboratiu, professionals immobiliaris, habitatge social i drets del consumidors.

Amb la col·laboració de